Informe del Club de Roma i Declaració d’Estocolm
Convenció sobre els Drets de la Mar (CNUDM)
Desenvolupament sostenible (Informe Brundland)
Fundació Grup IBERLAND
Cimera de la Terra (UN) (Programa 21)
Creació d’àrea marina protegida (UICN)
Codi Conducta Pesca Responsable (FAO)
Gestió de les Quotes i TAC (Total Admissible de Captures)
Creació Xarxa Natura 2000.
Definició d’espècies i espais
O.D.S nº14 Oceans i Recursos Marins (UN)
Reducció de descarts.
Espai mínim permesos (UE)
1972
El Club de Roma publica “Els límits del creixement”. Aquest informe evidencia que, si les taxes de creixement del moment es sostenien o augmentaven, s’arribaria als propis límits naturals del planeta. Factors com l’explotació dels recursos naturals i la producció alimentària (entre altres) van constituir part d’aquesta previsió de petjada ecològica. L’informe plantejava modificar les taxes de desenvolupament per transitar cap a una estabilitat ecològica i sostenible (ecodesenvolupament).
La repercussió dels “Límits del creixement” va servir perquè Nacions Unides celebrés la Cimera de la Terra aquell mateix any. Va ser la primera cimera mundial celebrada sobre qüestions mediambientals. Els 113 països participants van acordar la Declaració d’Estocolm, un marc comú d’actuació per tots els pobles del món.
1987. Informe Brundtland. Planteja per primera vegada el desenvolupament sostenible. Defineix que la sostenibilitat consisteix a satisfer les necessitats actuals, sense comprometre la capacitat de les futures generacions a satisfer les seves.
FAO 1996.
Cumbre Mundial Sobre la Alimentación
En l’actualitat, es constaten pocs avenços en el camp de la sostenibilitat i el desenvolupament sostenible. També s’evidencia en el sector de la pesca i dels recursos marins. Segons la FAO, les previsions futures sobre la disponibilitat de recursos de la pesca no auguren un futur esperançador. Els desaprofitaments anuals s’estimen entorn al 35% entre les captures i l’arribada a port. Del 65% restant, un altre 27% es desaprofita entre l’arribada a port i el consum (2). Els subproductes de la industria pesquera poden representar fins el 75% de les captures depenent dels processos posteriors de triatge o preparació industrial (3). Es per això, que Grup Iberland creiem imprescindible contribuir a la sostenibilitat del sector a través de l’aprofitament.
És important ressaltar que en un futur imminent serà necessari desenvolupar i incrementar la transferència de tecnologia des dels centres d’investigació a les indústries, una major creativitat en el desenvolupament de nous productes, i el més important, fomentar la col·laboració entre els agents implicats en la valorització: els pescadors, les indústries pesqueres i les indústries processadores (alimentàries, cosmètiques…) (4).
Aquesta promoció i conscienciació del sector tindria un ampli recorregut en la indústria de l’ aprofitament, contribuint així a la reducció de les captures i a la regeneració de poblacions marines.
Entenem l’aprofitament com els passos posteriors a partir de la pròpia captura, implicant la seva transformació i contribuint a un augment de la proporció entre “pes” inicial del peix, pes transformat i pes del producte aprofitat.
Aquest seguiment de les pèrdues en el processos es defineix col·loquialment com a descarts, subproducte, excedents, entre d’altres.
Grup Iberland considera que els KG de producte usat és, avui en dia, la clau de la sostenibilitat de l’ecosistema marí, la indústria pesquera i el consum responsable per part de la societat.
Un dels nostres pilars com empresa es crear un entorn sostenible i per això marquem unes estrictes pautes perquè així sigui. Les empreses tenen un paper molt important en aquest objectiu (objectius de desenvolupament sostenible – ODS): fomentant processos industrials que no impactin sobre el medi ambient, incorporant a les empreses com a socis comercials en la seva cadena de valor, afavorint l’expansió d’infraestructures sostenibles i resilients.
